.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«als qui tenen, els donaré encara més»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre dels Proverbis

Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles. El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà.
Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents.
L’encant és aparença, la bellesa s’esvaeix; l’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l’elogiï davant de tot el poble.

Pr 31,10-13.19-20.30-31

Salm Responsorial

R. Feliç tu, fidel del Senyor.

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball, 
seràs feliç i tindràs sort.  R

La teva esposa fruitarà com una parra dins la intimitat de casa teva; 
veuràs els fills com plançons d’olivera al voltant de la taula. R

És així com els fidels del Senyor seran beneïts. 
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R

Sl 127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, no cal que us escrivim quan i en quins moments arribarà el Dia del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit.
La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tenir un fill, i no se n’escaparà ningú.
Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor.
Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.

1Te 5,1-6

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:
«Un home que se n’anava a fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo. Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes.
Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: “Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyats cinc més.” L’amo li va dir: “Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.”
Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: “Senyor, m’havíeu confiat dos milions i n’he guanyats dos més.” L’amo li va dir: “Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.”
Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: “Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre.” L’amo li contestà: “Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos.
Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents”».

Mt 25,14-30

"Allarga el braç als indigents..."

Entre nosaltres es parla sovint del rendiment: rendiment escolar, econòmic, professional... També la Paraula de Déu ens parla de rendiment. Ho veiem en la paràbola. Un home cridà els seus administradors i els confià els seus béns. En quantitats diferents: A un li donà cinc milions, a l’altre dos i a l’altre un segons la capacitat de cadascú. Per tant el rendiment dels tres administradors serà diferent. I així és. Però l’elogi és el mateix per a aquell que n’ha guanyat cinc, perquè n’havia rebut cinc, que per al qui en va guanyar només dos, perquè n’havia rebut dos: Ets un administrador bo i de tota confiança... ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. Però el qui n’havia rebut un no el va fer rendir: Vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. No ha perdut el diner del seu amo però no ha fet treballar aquells diners. Per això les paraules del seu amo són molt dures: Ets un administrador dolent i gandul... preneu-li aquest milió. El que el Senyor vol és que tot allò que ens ha donat (sigui molt o sigui poc) ho fem treballar, no ho amaguem (com l’administrador d’un milió), ho posem al servei dels germans. No es tracta de rendiment econòmic sinó vital. I aquí hi entren totes les nostres capacitats, qualitats, el treballar pel Regne de Déu, l’amor als germans, predicar la Paraula...
Per això la primera lectura posa l’exemple d’aquella dona que es procura la llana i el lli..., que pren a les mans la filosa..., que obre les mans als pobres, que allarga el braç als indigents. Ha fet rendir tots els dons, ha treballat pels de casa seva i pels de fora; i així, l’esposa que creu en el Senyor és la que mereix tots els elogis.
I Pau, parlant del Dia del Senyor ens diu que vindrà com un lladre a la nit... però aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. Si fem rendir tots els dons, si ho posem tot al servei del Regne no hem de tenir cap mena de por. Per això acaba Pau: No hem de dormir (com va fer el que havia rebut un milió), com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES